Els indults en casos de corrupció no ajuden a tenir confiança en la política

En l’Ara d’ahir es posava a reflexió el tema de l’indult. Aquesta figura, basada en una llei del 1870 segueix avui vigent malgrat les greus distorsions que projecta damunt la justícia, i especialment en el conjunt de la democràcia.

Des del 1996 el govern espanyol ha atorgat 10.350 indults, dels quals 409 han estat a presos condemnats per delictes contra l’administració pública, delictes que popularment hem convingut a anomenar corrupció, i que han fet baixar a mínims els nivells de confiança de la ciutadania en els seus governants.

Quan veiem que els candidats a ser indultats són personatges del cas de la família reial, presidents autonòmics de les Balears i del País Valencià, els de la trama Gürtel de finançament del PP, o els del cas Palau, ens fa creure poc en l’eficiència de la bondat dels indults.

Un element més per a la reflexió vers el nostre sistema democràtic.

 

Hem de fer un nou País

M’he afegit a la Crida Socialista pel referèndum, en aquests moments de deriva política del PSC.

Afegint-me al crit d’atenció de tota una colla de ciutadans que ens sentim socialistes i que assumim el ric i plural llegat del socialisme català, proposem amb fermesa que cal estar amb tots aquells ciutadans i ciutadanes que reclamen la celebració del referèndum per decidir com volem que sigui el nostre País.

Per respecte i lleialtat a un munt d’homes i dones que han conformat el Partit Socialista de Catalunya durant molts anys cal, avui, refer les bases d’aquest País per transformar-lo en un Nou País.

El socialisme català no pot estar al marge en l’actual procés sobiranista de Catalunya. L’actual involució democràtica, econòmica i social, provinent especialment de l’Estat Espanyol, precisa que treballem en la construcció d’un País Català i Socialista.

No vull anar a l'escola

En Manel Moles és l’autor del llibre, editat per Círculo Rojo (març 2013).

Haig de confessar que feia dies que no llegia cap llibre. M’hi he posat i en dos dies me l’he cruspit, sense aturador. El tema de l’educació a casa, com a alternativa al sistema establert en l’educació dels nens i nenes, m’ha interessat.

Fins ben entrada la meitat del llibre, en Manel Moles no aborda la qüestió que es planteja en el títol de la portada, per mitjà del protagonista, en Frank.

Tot i així, les pàgines viscudes per en Frank, tan ben escrites i descrites per en Manel Moles fan d’aquest llibre un autèntic plaer de llegir. A cada moment aconsegueix que et posis en la situació que es descriu i vulguis fer una passa més encuriosit pel que s’esdevindrà.

Interessant la immersió que en Frank fa en el món de l’educació en la família, arrel que un dia el seu fill Xavier li diu que no vol anar a l’escola. El món li cau al damunt i, mica en mica, davant la ferma actitud del seu fill i l’empenta de la Lilian, la seva filla gran, contacta amb altres persones que han decidit que, per als seus fills el millor per a la seva educació és el compromís dels mateixos pares a casa i des de casa.

Una bona lectura per a aquells que us voleu implicar, una mica més, en l’educació dels vostres fills.