dilluns, 30 de desembre del 2013

Un 2014 ple de reptes, en lo personal i en lo col·lectiu


Deixant el 2013 enrere i fent-hi un repàs d’allò més rellevant, en l’àmbit personal, no tinc pas cap motiu per dir que no ha estat un any bo.

El projecte de la Fonda, iniciat el novembre del 2012, compleix els objectius fixats: donar servei en el marc del Casal que, des de feia un bon grapat d’anys amb la gestió dels que ens havien precedit s’havia anat amortint. Un equip consolidat de 8 persones, encapçalades a la cuina per en Gabi i al menjador per la Roser, han anat imprimint un bon caràcter que la clientela agraeix en gran manera. En l’aspecte econòmic-financer hem aconseguit els objectius fixats.

En l’àmbit polític local, des de Tots per Argentona, també hem sabut mantenir un bon clima social reforçant les expectatives cara el proper any. Les diverses reunions celebrades i l’Assemblea oberta, ens empenyen a dotar-nos d’un bon projecte sòcio-polític per poder transmetre a la ciutadania, amb la pretensió que sigui validat amb la seva màxima participació.

A nivell nacional, ens espera un any il·lusionant i de compromís personal important per saber canalitzar totes les noves situacions que, a ben segur, haurem d’afrontar tots plegats.

En la salut: bona salut física (toco fusta) i crec que mental. Començo a veure que els anys no passen debades; no sóc pas el mateix ara que quan tenia deu o vint anys menys. I és que gairebé seixanta-dos anys ja comencen a fer el seu pòsit.

Seguim vius, plens d’energies forçosament renovades i amb moltes ganes de seguir al peu del canó.

No puc pas més que desitjar-vos a tots molta salut, i donar-vos les gràcies per deixar-me compartir la vida amb vosaltres.

Molt bon 2014!!!!!!!!

dimarts, 24 de desembre del 2013

El que ens hauria de cagar el tió

Reprodueixo un fragment de l’article que l’Empar Moliner ha publicat a l’Ara d’avui. Article, referent a la llei d’en Wert, que subscric en la seva plenitud, tot i no tenir fills petits als quals els ho pugui explicar.

“Com que avui caga el tió, i el tió sol cagar llaminadures i no accepta peticions, només puc esperar que, entre torrons i neules, em cagui la mala llet necessària per desobeir mentre encara siguem súbdits espanyols. La nostra filla té sis anys. És molt petita encara per entendre el que ens imposen i per què.

Però, com puguem, li haurem d’explicar que considerem que el que vol fer a l’escola el ministre Wert és immoral i injust, i ens toca desobeir. Encara que un dia ens costi les notes.

Sempre li dic que no s’ha d’obeir una ordre que et sembli injusta. N’hem parlat moltes vegades.

Sé segur que quan ella sigui gran, aquest pla d’estudis imperialista del ministre Wert sortirà als nostres llibres d’història. I jo li podré dir que nosaltres ens vam rebel·lar”.


L'any 1958. En Pep Masó amb sis anys.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Aigua picant a la Font del Ferro

Magnífica sortida aquest matí amb en Bartomeu Agell. No havia estat mai a la Font dels Àlbers d'en Javà. Un parany impressionant al cor de la collada de Parpers, sobre el pont de l'Espìnalt; seguint el corriol que passa per la font vas a parar al cementiri de Dosrius.

Abans hem passat per la Font del Ferro en la qual, des d'ahir al matí, el Grup de Fonts d'Argentona, del que en Bartomeu n'és un bon líder, hi raja aigua picant. Ahir van instal.lar-hi una aixeta i així en l'interior de la font s'hi va dipositant l'aigua que s'escorra pel pedregar superior de la mateixa.

N'he omplert la cantimplora i ara mateix l'estic degustant: bona aigua, com la de la Font Picant que actualment està tancada.

La feina que les persones del Grup de Fonts està fent és molt important en la descoberta i preservació d'aquests dolls d'aigua.

Visites recomanades per a tothom.

diumenge, 15 de desembre del 2013

La informació, element clau de la democràcia

Tot i estar convençuts que la informació és necessària, sovint et sobresalten alguns dubtes. No és fàcil, per aquells que no en som professionals, de fer un butlletí informatiu amb continguts adreçats als ciutadans. 

En una de les reunions que vam celebrar, durant el mes d’octubre passat, amb ciutadans propers a Tots per Argentona, vam parlar del tema de la piscina municipal: unes importants i necessàries instal·lacions que la primavera del 2011 havíem deixat a punt de construir i que havien de ser un complex esportiu útil per tot l’any per a tots els argentonins. La gestió que els actuals governants n’han fet ha estat nul.la excepte la de permetre que, durant aquell estiu del 2011, s’hi produïssin tot un seguit d’actes vandàlics que la duguessin a una penosa situació d’enderroc. 

Tot això ho explicàvem en el butlletí núm. 19 del juny del 2012 (Veure web www.tots-per-argentona.org ) un butlletí que, com tots els que s’han editat, Tots per Argentona va repartir per totes les cases, incloses les del nucli urbà i les dels veïnats.

Com dèiem, en aquella reunió celebrada el mes d’octubre, un vilatà va dir haver-lo rebut però no recordava el seu contingut; no recordava, especialment, com havia anat el procés de degradació de les instal·lacions.

Sovint flueixen alguns dubtes sobre l’eficàcia de les informacions que fem i, amb situacions com la que acabem d’esmentar, és quan veus més que mai, que cal esforçar-nos en fer bona informació i ser persistents en la mateixa. Mai hi ha excés d’informació i aquesta no ha de confondre mai la gent. 

La informació ens fa coneixedors d’allò que passa i ens fa més lliures i és la millor garantia per caminar cap el coneixement i la democràcia.

 

dimecres, 11 de desembre del 2013

Les persones ens haurem de preparar per viure més

El fet de començar a ser gran, fa que un posi interès en informacions respecte moltes de les coses que, anys enrere, no m’haurien pas cridat l’atenció. 

La setmana passada en l’Hospital Clínic de Barcelona el Dr. Antonio Alcaraz, director del servei d’Urologia va fer una conferència en la qual la conclusió final és que l’esperança de vida, que actualment és als 82 anys, arribarà d’aquí a molt pocs anys als 90; i que cada vegada serà més fàcil arribar als 100. 

En l’etapa d’adult gran, en persones de 60 a 65 anys (jo ja estic vora els 62), és on s’està produint el principal augment de la supervivència, gràcies a les millores en el tractament dels dos principals obstacles a la bona salut: els problemes càrdio-vasculars i el càncer, ambdues malalties considerades com a degeneratives. 

Sens dubte això és una molt bona notícia, però... 

La situació econòmica que estem vivint fa que molts sectors econòmics ho vegin com una bona oportunitat de negoci. Quants bancs ens bombardegen amb la necessitat que ens fem plans de pensions de futur? 

Per als Estats és una gran preocupació més, a l’hora de preveure com faran front a les despeses que genera una població adulta que cada dia viu més anys. 

A nivell individual cal que ho celebrem. Vegem-hi una bona oportunitat per retornar a la societat tot allò que d’ella hem anat aprenent i prenent: sent actius i participant en tots els processos de transformació social com els actuals. Fent que sigui possible un món millor, dient la nostra opinió i fent-hi la nostra en cadascuna de les petites coses de cada dia.

 

dijous, 5 de desembre del 2013

El projecte és més important que el procés

Llegint l’editorial de l’Ara de diumenge passat no he pogut de deixar de pensar en el projecte, molt més proper, de Tots per Argentona.

Immersos, com estem, en aquest il•lusionant camí que estem fent cap a la independència cal tenir ben present que aquesta independència no és pas el fi, sinó el mitjà.

La independència (i ho recullo de l’Ara) és una il•lusió històrica de molts, que avui ha guanyat adeptes perquè es percep com l’opció més viable per treure Catalunya del cul-de-sac en què es troba. Però el fi és aconseguir un país millor per viure-hi, i això , tant per als favorables a l’estat propi com per als defensors d’un autonomisme reformat o federalisme.

L’important és el projecte, més que el procés. I cal tenir-ho clar perquè aquest procés s’intueix que no serà, no és, una bassa d’oli, i no sabem com acabarà. Estem vivint moments decisius i no hem de perdre el nord. I el nord és definir quin país volem per al futur.

I el futur més proper és Argentona, immersa en aquest país en plena transformació. I per això és tan important que, mentre democràticament anem traçant el camí per refundar políticament Catalunya, no deixem de pensar com volem que sigui el nostre municipi, com volem que sigui el nostre autogovern municipal, i per a què hem de mantenir les actuals estructures i si cal.

Aquest és un exercici que hem d’anar fent i ho volem fer, des de Tots per Argentona, sumant el més ampli ventall d’opinions, ja que en la futura Argentona hi haurem de conviure tots. Per això cal que tots la construïm.