Enguany he pogut treure el ventre de penes fent la verema. Tinc ben present aquell record de la infantesa en el qual els pares ens feien anar a la meva germana i a mi cada cap de setmana a la vinya de la Casa Nova. De llavors ençà (i fa ja 47 anys) cada mes de setembre m’ha passat pel cap que un dia volia tornar a reviure el procés del veremar.L’atrafegada feina del dia a dia durant tots aquests anys no m’ho ha permès. Ara, que visc una situació insòlita, nova per a mi, em permet tenir temps per a tot, i ha estat així que he pogut dedicar el mes de setembre íntegrament a treballar ferm fent la verema.
Ho he estat fent a les Garrigues, a la Pobla de Cèrvoles on l’empresa del Castell del Remei hi té un magnífic celler, petit i fet amb cura. El treball esmerçat durant tot l’any mimant les vinyes els ha reportat un bon resultat en totes les varietats de raïm que posseixen: blancs com el xardonai i el macabeu, negres com el merlot, la garnatxa, el cabernet franc i sauvignon i l’ull de llebre. L’escassetat de pluges ha reportat una minva important en la quantitat però una molt bona qualitat en la seva graduació.És així que he compartit un bon grapat de jornades, durant nou hores cada dia, amb una colla de companys senegalesos, amb els quals he gaudit del contacte amb el sol de les Garrigues, un sol sec i càlid, tot evidenciant l’existència de la ronyonada que se m’ha fet ben present durant tots aquests dies!.
Una ferma experiència, que m’ha posat a prova i que m’ha produït la satisfacció de superar-la.
