Retrobar el gust d’abans, el de sempre!

Fa temps que volia anar a veure el pagès, a ca l’Elies. Fins dimecres passat no vaig trobar el moment.

Xino xano, amb la motxila a l’esquena, m’hi vaig arribar. Amb la dona de l’Elies i la seva mare, trempadíssimes, la vam fer petar una bona estona: el tema va ser les seves menges, el que ells produeixen i que venen procedent d’altres conreus de companys seus pagesos que, com ells, s’estimen la terra.

I per això la treballen, dur, sense més complements que el seu esforç, sense productes químics que obliguin la terra a produir de manera estranya, a produir més del que toca. La terra és prou intel.ligent i sàvia per saber què cal fer i normalment la mà dels humans no fa més que enrarir els processos naturals.

És així com aquell vespre vam menjar uns espinacs com feia temps no menjàvem a casa. Acostumats als espinacs congelats, nets, polits i desproveïts de tota substància, hem descobert que els espinacs de ca l’Elies són la glòria!!.

Els vam haver de rentar per desposseir-los de la seva sorra, això sí, i posar-los a l’olla amb molt poca aigua, veient com reduïen el seu volum, però us en recomano l’experiència.

Aquest matí, de dissabte, hi he tornat i allà m’hi he trobat tota una colla d’argentonins que ja fa temps saben el que és menjar bo i bé (en Joan, la Cati, en Pep Serra,...).

A ca l’Elies aprens quins són els productes de temporada; a la botiga tot l’any hi veus i hi pots comprar el mateix, atomitzant les menges i sense variar en funció de l’època de l’any.

Us en recomano l’experiència perque la introduïu a la vostra vida. Ara hi trobareu espinacs (a 3’50 euros), bledes, mongeta tendra (a 6’20), albergínies de les petites (a 2’20), carbassons, castanyes, boniatos, escarola, enciam, mandarines,...; no hi trobareu tomàquets (a les botigues en trobareu però no són de casa),...;

Ho volguem veure o no, acabem sent el que mengem. Val la mena menjar bo; estarem més bé, més sans i acabarem sent millors persones!!.

El CAP està saturat?

Ara mateix m’ha trucat un amic, bon argentoní: “Pep, estic indignat!!” m’ha dit. Acabava de trucar a l’Àrea Bàsica de Salut d’Argentona informant-los que li fa molt mal la cama i demanava hora perque la seva metgessa de capçalera el visités.

Li han donat hora pel dia 9 de novembre al matí.

Crec que no ens ha d’extranyar gens que en Joaquim estigui indignat, ja que no és de rebut que el facin esperar 14 dies per a la visita.

Sala d'espera de l'Àrea Bàsica de Salut. (foto arxiu)

No és pas el meu desig de qüestionar la feina dels metges d’aquesta institució, però és evident que jo no acceptaria pas la decisió del CAP i no esperaria, en aquest cas, els dies esmentats per anar a veure el metge.

“Ves allà i espera fins que t’atengui el metge” li he dit.

En Joaquim suportarà, avui, el dolor de la cama i “demà faré el que em dius si encara em fa tant mal!”.

Benaurats els farsants perquè d’ells serà el cel mediàtic!!

Fa molts mesos, comptats amb desenes, que no entrava a consultar la pàgina web d’Argentona Comunicació, la de la Ràdio municipal.

Vaig decidir-ho, llavors, per la gran quantitat de bajanades i d’improperis que, molts dels usuaris que hi escriuen, s’atreveixen a dir amagats darrera d’un pseudònim.

En el darrer Consell de Mitjans de Comunicació, celebrat fa uns dies, vaig tornar a remarcar la necessitat que tothom s’identifiqui a l’hora d’expressar les seves opinions.

De farsants, que s’amaguen darrera personatges inventats, sempre n’hi ha hagut quan han tingut la possibilitat de fer-ho, però ara ho tenen millor que mai.

Amb les noves tecnologies, tot és molt més fàcil. Quan volien calumniar o despotricar contra algú, abans, tenien la feina i el cost d’haver d’imprimir uns fulls i repartir-los per aconseguir que la resta de mortals ens n’assabentéssim.

Avui, enganyar, inventar, suplantar personalitats i mancar a la realitat aprofitant-se de les noves tecnologies és facilíssim! Massa fàcil!.

Les xarxes i les fonts d’informació proliferen, es multipliquen i viatgen a gran velocitat. Els farsants s’aprofiten dels mitjans que l’Administració posa a l’abast dels ciutadans perque puguin expressar amb llibertat i respecte les seves opinions.

En aquest aspecte el paper de l’Administració és bo, però cal fer un pas més en la recerca de la convivència i de la comunicació sincera, com a valor imprescindible per continuar avançant en el teixit de les bones relacions.

Cal que Ràdio Argentona faci un pas important verificant l’identitat de tots aquells que participen amb els seus comentaris al web d’Argentona Comunicació, tot obligant-los a signar les opinions que hi expressen.

Només així farà una bona contribució a la comunicació ciutadana.

No ens cal tants diputats al Parlament!!

Ahir us parlava del paper que fan alguns diputats (la majoria) al Parlament de Catalunya, totalment sotmesos a les directrius del partit al qual pertanyen. Directrius i consignes de vot preses fora del Parlament, en les seus dels respectius partits.

En un moment de priorització de despeses en l’administració pública crec que una bona manera de reduir-les és eliminar tot allò que és superflu, en lloc de reduir el que es destina a Educació i Sanitat.

Per què hi ha d’haver 135 diputats al Parlament?

La Llei 3/1982 de 23 de març d’aquell any ordena que el nombre de representants dels partits ha de ser entre 100 i 150. Des de la recuperació de la Generalitat es va decidir que havien de ser 135; 85 per la provincia de Barcelona, 18 per la de Tarragona, 17 per la de Girona i 15 per la Lleida. Al Parlament de l’any 1932 hi havia 85 diputats.

El sistema de representació democràtica actual no justifica per a res la necessitat que siguin 135 els diputats escollits. Segur que amb molts menys funcionarem perfectament i la repercussió econòmica positiva que això tindrà serà de molta envergadura.

El cost salarial de cada diputat del Parlament de Catalunya és de 40.000 euros. Si hi afegim el cost de Seguretat Social, en un 33%, tenim un cost de 53.200 euros. Els diputats que viuen a menys de 80 kms. del Parlament tenen una assignació complementària de 21.600 euros per dietes de desplaçament, els que viuen més lluny tenen una assignació més elevada. Així, doncs, el Diputat més barat ens costa 75.000 euros.

Proposo reduir el nombre de diputats a la meitat.

Segur que políticament ens en sortirem perfectament i la pervivència del sistema democràtic no se’n ressentirà en absolut!!.

Econòmicament ens estalviarem un grapat de calers que ens ajudarà a poder mantenir obert el mateix Parlament i continuar donant serveis a la ciutadania.

És fàcil: haurem de fer una Llei que contempli un Parlament constituït de 67 escons (enlloc dels 135 actuals). De retruc tindrem un estalvi en l’eliminació del cost de 68 diputats a 75.000 euros cadascun. En total, un estalvi de cinc milions d’euros cada any.

No creieu que val la pena de provar-ho?.

Si no ens en sortim, sempre som a temps de tornar-hi!!!!.

La majoria dels diputats no exerceixen el vot en consciència

En l’edició del Periòdico d’avui el catedràtic de Ciència Política Josep Maria Vallès fa interessants consideracions sobre el paper dels Diputats al Parlament. Una conclusió és la manifesta ineficiència de la Institució amb unes funcions i uns procediments més allunyats, dia que passa, de la política real.

Provinents de la persona d’en Josep Maria Vallès, que ha estat diputat durant uns anys (membre de Ciutadans pel canvi), i per a mi una de les persones més fermes en el seus criteris respecte la política i la societat, em mereixen una important consideració.

Evidencia que la votació en la presa de decisions al Parlament no depèn pas de la voluntat dels diputats o de les seves habilitats dialèctiques en el si del debat, sino que aquestes ja estan preses molt abans en la direcció dels partits. Cada partit ha dictat als seus disciplinats parlamentaris el camí a seguir!. Allà no toca plantejar-se, en consciència, el sentit i el resultat del seu vot.

Què hi fan, doncs, els diputats, tants diputats en aquest Parlament?

Aquest funcionament de les institucions democràtiques, tal i com es manifesta avui, posa en qüestió la necessitat i la prescindibilitat de les mateixes, si més no tal i com estan muntades.

Quan els ciutadans visualitzem aquesta important Institució com una mera representació teatral, de baix contingut i de mala posada escènica, crec que es fa necessari donar-li un tomb per al manteniment de la qualitat democràtica de la nostra societat.