Retrobar el gust d’abans, el de sempre!

Fa temps que volia anar a veure el pagès, a ca l’Elies. Fins dimecres passat no vaig trobar el moment.

Xino xano, amb la motxila a l’esquena, m’hi vaig arribar. Amb la dona de l’Elies i la seva mare, trempadíssimes, la vam fer petar una bona estona: el tema va ser les seves menges, el que ells produeixen i que venen procedent d’altres conreus de companys seus pagesos que, com ells, s’estimen la terra.

I per això la treballen, dur, sense més complements que el seu esforç, sense productes químics que obliguin la terra a produir de manera estranya, a produir més del que toca. La terra és prou intel.ligent i sàvia per saber què cal fer i normalment la mà dels humans no fa més que enrarir els processos naturals.

És així com aquell vespre vam menjar uns espinacs com feia temps no menjàvem a casa. Acostumats als espinacs congelats, nets, polits i desproveïts de tota substància, hem descobert que els espinacs de ca l’Elies són la glòria!!.

Els vam haver de rentar per desposseir-los de la seva sorra, això sí, i posar-los a l’olla amb molt poca aigua, veient com reduïen el seu volum, però us en recomano l’experiència.

Aquest matí, de dissabte, hi he tornat i allà m’hi he trobat tota una colla d’argentonins que ja fa temps saben el que és menjar bo i bé (en Joan, la Cati, en Pep Serra,...).

A ca l’Elies aprens quins són els productes de temporada; a la botiga tot l’any hi veus i hi pots comprar el mateix, atomitzant les menges i sense variar en funció de l’època de l’any.

Us en recomano l’experiència perque la introduïu a la vostra vida. Ara hi trobareu espinacs (a 3’50 euros), bledes, mongeta tendra (a 6’20), albergínies de les petites (a 2’20), carbassons, castanyes, boniatos, escarola, enciam, mandarines,...; no hi trobareu tomàquets (a les botigues en trobareu però no són de casa),...;

Ho volguem veure o no, acabem sent el que mengem. Val la mena menjar bo; estarem més bé, més sans i acabarem sent millors persones!!.