Viure per aprendre o aprendre a viure?

La nostra societat està basada en un gran component de competitivitat i d’exigència cada dia més gran cap “els altres”. Als “altres” els exigim fins i tot allò que mai no ens exigirem a nosaltres mateixos. Delegant en els “altres” moltes de les coses que ens corresponen a nosaltres, com a individus, hem creat entre altres coses un monstre que es diu Administració amb una pila de temptacles i que molt sovint ni fa ni deixa fer.

Cal un nou model de compromís personal, d’autoexigència no delegable a ningú, que ens predisposi a afrontar directament els entrebancs i molts dels serveis que ens sembla que necessitem per viure.

Cal tenir ben present que viure i afrontar responsablement la nostra realitat és una forma d’aprendre i que aprenent es viuen amb major i millor eficiència les relacions amb les persones que ens envolten.

La situació de crisi actual ens obliga a reaccionar i canviar de model de vida. El que estem duent fins ara ja no val!.

Aquells que tenim vocació de ser una mica millors cada dia, i que creiem que cal fer alguna cosa per canviar el món des del petit espai local (el jo, la família, la comunitat,...) cal que actuem amb diligència, il.lusió, passió i compromís, des d’ara mateix!.

Cal que deixem la motxila de les herències cómodes i egoïstes del mercat (especulació, diner fàcil, malbaratament innecessari dels recursos,...) i ens oposem a la cultura de protecció que fan les Administracions (des de la més local fins a la més global); serà així com farem el primer pas cap al seu aprimament necessari per aconseguir fer més eficients els recursos de què disposem.

Viure en aquest món consumint menys energia!

Acabem d’arribar (són les 9 del vespre), de Camps. És un petit veïnat de Fonollosa, on hi viuen 8 persones en el nucli urbà i un total de prop de 100 persones disseminades en totes les seves masies.

Durant tot el cap de setmana s’hi han celebrat unes Jornades d’informació i debat sobre la situació del món mundial respecte l’energia, el consum que en fem i la manera com vivim.

Recoi! Que oportuna ha estat la seva celebració!

La meva situació actual, d’emprenyat amb els polítics que conformen el govern local argentoní, m’atansa a estar molt receptiu al munt d’oportunitats que m’envolten. Un munt d’oportunitats que m’obren moltíssims camps d’acció i, la majoria encaminades a la recerca de noves actituds davant del món.

És evident que els humans hem caigut en el parany de malversar els recursos naturals, sense cap mania ni respecte, i que tots plegats hem perdut el nord no valorant la sort que tenim de posseir-los.

I així hem arribat a una situació caòtica, en la qual ni som posseïdors del nostre lloc de treball ni, gairebé ningú, som capaços de veure una sortida clara a la subsistència del món, i en ell nosaltres.

Això és el que aquest cap de setmana s’ha posat sobre la taula i s’ha debatut.

L’aportació de tot un munt de persones, algunes molt sàvies i d’altres compromeses a fons en les seves noves experiències amb sortides molt vàlides i respectuoses amb el món, m’aporta nous elements de reflexió per encarrilar aquest nou moment de la meva vida, excepcional com molts altres moments excepcionals de la meva vida.

Sí que és molt clar que o bé disminuïm les nostres conductes agressives i malbaratadores de recursos i energia natural,... o sóm homes -i dones- morts!!

D’això, podeu estar-ne segurs, en seguiré parlant!!.

Escoltar la gent va molt bé!

Una interessant anècdota del científic anglès Francis Galton (1907) que s’ha pogut comprovar en altres situacions. Ell en va ser testimoni en un concurs de pes de bestiar a una Fira de Ramaderia.

Explica que s’havia seleccionat un bou corpulent per a la competició i que estava exposat davant un nombrós grup d’assistents ansiosos per endevinar, en una juguesca, el pes de l’animal.

Vuit-centes persones van comprar per sis cèntims una butlleta numerada en la qual escrivien el seu nom i les lliures que calculaven que pesava l’animal. Els uns eren experts en bestiar, mentre que altres eren simples visitants de la fira sense coneixement del tema. Un cop recollides les paperetes, el jutge va anunciar que el pes del bou era de 1.198 lliures. No va haver-hi cap premi, ja que cap dels apostadors no s’havia aproximat gens ni mica a aquesta xifra. Seguidament Galton va recollir totes les paperetes, les va sumar i va treure la mitjana dels pesos que havien dit els participants. El resultat va ser la xifra de 1.197 lliures. L’opinió de la gent, en conjunt, havia estat la més encertada.

Interessant el que aquí es planteja. És una bona lliçó per aquells a qui ens preocupa prendre decisions encertades especialment quan aquestes afecten als nostres conciutadans.

Un govern local dèbil format per perdedors

Fa quatre anys un grup de ciutadans, sense consignes partidistes, ens vam proposar participar en la vida política municipal trencant tots els esquemes establerts, proposant-nos un altre estil de fer política, més propera als ciutadans, i vam rebre la confiança majoritària dels argentonins.

Des de llavors això va generar un gran ressentiment en totes les forces polítiques i unes ànsies de revenja que s’han mantingut latents en els darrers quatre anys de govern.

I ha estat ara, en les darreres eleccions del 22 de maig que, la pèrdua d’alguns vots, ha comportat també la pèrdua d’un regidor a tots per Argentona. Això ha propiciat que tots els partits hagin volgut treure el ventre de penes (acumulades i agreujades per la bona manera de fer de tots per Argentona), i responent al desig de protagonisme del cap de Convergència (que es delia de ser Alcalde, després de vuit anys d’intentar-ho) s’han aferrat a un clau roent arrabassant a tots per Argentona la confiança obtinguda d’una àmplia majoria de ciutadans.

Encomanant-se al diable i sense cap més principi que el de satisfer les seves ànsies de poder personal ens trobem, sorprenentment, que forces antagòniques des de fa molt temps obliden els antagonismes i principis (si mai els han tingut) amb únic objectiu: impedir que tots per Argentona, la principal força política sorgida de les eleccions, pugui governar.

En uns moments polítics i econòmics de complicada resolució, això no fa res més que posar en evidència el desprestigi de la classe política partidista, formacions que a Argentona han perdut, i no tenen, la confiança dels argentonins.

Des de tots per Argentona, els cinc regidors que hem obtingut representació i el nombrós grup d’argentonins indignats per aquesta situació, procurarem treballar de valent, al costat dels ciutadans, exigint aquest govern de perdedors que faci la feina ben feta o que deixi pas a aquells que, amb coherència i honestedat, estem disposats a treballar convivint amb els ciutadans sense cap tipus de partidisme.