La setmana passada en l’Hospital Clínic de Barcelona el Dr. Antonio
Alcaraz, director del servei d’Urologia va fer una conferència en la qual la
conclusió final és que l’esperança de vida, que actualment és als 82 anys,
arribarà d’aquí a molt pocs anys als 90; i que cada vegada serà més fàcil
arribar als 100.
En l’etapa d’adult gran, en persones de 60 a 65 anys (jo ja estic vora
els 62), és on s’està produint el principal augment de la supervivència,
gràcies a les millores en el tractament dels dos principals obstacles a la bona
salut: els problemes càrdio-vasculars i el càncer, ambdues malalties
considerades com a degeneratives.
Sens dubte això és una molt bona notícia, però...
La situació econòmica que estem vivint fa que molts sectors econòmics
ho vegin com una bona oportunitat de negoci. Quants bancs ens bombardegen amb
la necessitat que ens fem plans de pensions de futur?
Per als Estats és una gran preocupació més, a l’hora de preveure com
faran front a les despeses que genera una població adulta que cada dia viu més
anys.
A nivell individual cal que ho celebrem. Vegem-hi una bona oportunitat
per retornar a la societat tot allò que d’ella hem anat aprenent i prenent: sent
actius i participant en tots els processos de transformació social com els
actuals. Fent que sigui possible un món millor, dient la nostra opinió i fent-hi
la nostra en cadascuna de les petites coses de cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada