Immersos, com estem, en aquest il•lusionant camí que estem fent cap a la independència cal tenir ben present que aquesta independència no és pas el fi, sinó el mitjà.
La independència (i ho recullo de l’Ara) és una il•lusió històrica de molts, que avui ha guanyat adeptes perquè es percep com l’opció més viable per treure Catalunya del cul-de-sac en què es troba. Però el fi és aconseguir un país millor per viure-hi, i això , tant per als favorables a l’estat propi com per als defensors d’un autonomisme reformat o federalisme.
L’important és el projecte, més que el procés. I cal tenir-ho clar perquè aquest procés s’intueix que no serà, no és, una bassa d’oli, i no sabem com acabarà. Estem vivint moments decisius i no hem de perdre el nord. I el nord és definir quin país volem per al futur.
I el futur més proper és Argentona, immersa en aquest país en plena transformació. I per això és tan important que, mentre democràticament anem traçant el camí per refundar políticament Catalunya, no deixem de pensar com volem que sigui el nostre municipi, com volem que sigui el nostre autogovern municipal, i per a què hem de mantenir les actuals estructures i si cal.
Aquest és un exercici que hem d’anar fent i ho volem fer, des de Tots per Argentona, sumant el més ampli ventall d’opinions, ja que en la futura Argentona hi haurem de conviure tots. Per això cal que tots la construïm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada