Es veia venir que s’acostava un final de cicle i molts van pensar que calia aprofitar l’avinentesa de fer diner fàcil, encara que fos amb males pràctiques. I una mala pràctica, encara que ben vista per molts, ha estat la de comprar una vivenda a 10 per vendre-la l’endemà a 20; i això és especular.
És significatiu que el desencadenament de la crisi hagin estat les males pràctiques, que solen produir-se en tots els finals de cicle, a les quals ens solem referir com a crisi de valors. És evident que el desordre financer que ha precipitat la desfeta actual ha estat provocat per no haver observat els principis bàsics que ha d’haver-hi en tota relació social: l'honestedat, la confiança, el sentit del treball i el compromís a curt, a mitjà i llarg termini.
I això ens ha dut a la crisi que marca el final de cicle històric de l’hegemonia occidental, una crisi de mercadeig (no de mercats) seguint amb les males pràctiques, per part d’alguns, a les que per força ens hem acostumat sense saber com reaccionar ni què fer!
No podem aturar el curs dels esdeveniments. Diuen que estem al final de l’escapada i que ja res no tornarà a ser com abans. No és temps de recaure en laments nostàlgics per una decadència anunciada i inevitable.
Estem en un nou escenari en el qual se’n sortiran bé els que estiguin disposats a acceptar la feina dura, d’estalvi rigorós, d’innovació ambiciosa amb la seva vida, d’inversió a mitjà i llarg termini i de confiança recíproca amb els que l’envolten, amb un gran respecte per la terra, com a recurs natural a protegir i atorgant el protagonisme a l’economia productiva en detriment de l’economia financera.
Reflexions després de la lectura de l’article del notari Juan-José López Burniol (La Vanguàrdia, 30 juliol 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada